Defensa, pragmatisme o menysteniment: actituds d'alguns autors catalans del segle XVII envers la llengua catalana

Presentem al VIè Congrés d'Història Moderna de Catalunya una sèrie de recerques i reflexions al voltant d'un tema que, sens dubte, posa en evidència la diversitat cultural de la Catalunya del segle XVII. Pel que respecta a l'àmbit de la llengua i la cultura escrita, hem volgut centrarnos en l'estudi de les diverses actituds que alguns autors (literats, historiadors o religiosos) catalans del segle XVII tingueren en relació amb l'ús i la categoria social de la llengua catalana. És interessant destacar que el tema de la llengua aflora de manera reiterada en els textos dels autors catalans siscentistes. Així, sobretot en les introduccions de les seves obres (siguin llibres d'història, tractats de dret, obres religioses o literàries) és freqüent trobar reflexions i argumentacions sobre quina llengua s'ha triat en el moment de redactar i donar a la impremta l'obra. En aquest sentit, i a manera d'introducció, podem afirmar que ens trobem davant de tres actituds ben diferenciades: la defensa airosa del català (entesa com a llengua pròpia del Principat), el pragmatisme (es tria la llengua en funció del receptor i de la major difusió del text) o bé el menysteniment, o sia l'actitud de refús de la pròpia llengua i la defensa acarnissada de la llengua castellana. No cal dir, però, que els diferents esdeveniments polítics que es visqueren en la Catalunya barroca, especialment els conflictes armats de la Guerra dels Segadors i la Guerra de Successió, marcaren de manera indefectible el posicionament dels autors catalans en referència a la qüestió lingüística. D'altra banda, aquest text, fruit en bona part de la recerca duta a terme en la meva tesi doctoral,1 es conclou amb una sèrie de reflexions sobre la vigència del concepte de "Decadència" en referència a la qüestió literària i historiogràfica del segle del Barroc

La presència del llegat grec en la Catalunya Moderna: Francesc de Montcada i la Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos

Presentem una comunicació que pretén analitzar dues qüestions que creiem que són prou importants per a I'estudi de la histbria de la historiografia catalana tle l'kpoca Moderna. Volem aproximar-nos, en primer lloc, a I'estudi de I'obra més rellevant de Francesc de Montcada '(1586-1635), 1'ExpediciÓn de 10s catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623) i, en segon terme, a les fonts historiogriifiques bizantines consultades per aquest autor nascut a Valbncia en l'elaboració de la seva obra, i que demostren la preskncia de la cultura grega -en el sentit més ampli del terme- en la Corona d'AragÓ del segle XVII. Creiem que de la lectura de I'obra de Montcada se'n desprén una conclusió ben clara: la cultura grega, tot i no ésser la de ]'Antiguitat, era coneguda, estudiada i valorada en els ambients cultes de la societat de I'bpoca. Malgrat que en principi pot semblar que ens trobem davant de dues realitats profundament diferents (especialment després de la caiguda de Constantinoble el 1453), és interessant constatar que, en els cercles intel.lectuals de I'bpoca, dels quals Francesc de Montcada n'és un bon exemple, el llegat cultural de 1'hel.lenisme -.ja sigui en la vessant de la Grbcia antiga2, prou evident, o en la del món bizantí, a priori més desconegut i, per tant, més allunyat- era prou conegut entre els homes de cultura de I'bpoc

Concepció i funció social de la història segons Esteve de Corbera (1563-1633?) i Francesc de Montcada (1586-1635)

En un assaig traduït recentment al castellà, Reinhart Koselleck ha retingut, seguint el model de Ciceró, dues preguntes bàsiques que tradicionalment ha tractat de respondre la historiografia: què succeí i com (i per què) s'hi arribà.1 Certament, al llarg dels més de vint-i-cinc segles d'existència, la història -el text històric- ha estat escrita amb funcions i usos ben diversos. En aquesta comunicació pretenem estudiar la funció social de la història en la Catalunya moderna. Concretament, el nostre objectiu és conèixer i aprofundir en l'estudi de la concepció de la història que tingueren dos historiadors del segle XVII: Esteve de Corbera i Francesc de Montcada

El neoestoicismo en la Vida de Boecio (1642) de don Francisco de Montcada: una propuesta ético-histórica en tiempos de declinación

Francesc de Montcada (1586-1635) va ser un polític i historiador que va desenvolupar la seva activitat intel·lectual i de govern al llarg de les primeres dècades del segle XVII. Com historiador, la seva obra més coneguda és la Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos (1623). També va escriure una Vida de Boecio, publicada pòstumament a Frankfurt en 1642, set anys després de la seva mort, gràcies al Comte de Rebolledo. Aquesta obra, ben poc coneguda en l' actualitat, va gaudir d' una acceptable difusió en l' època, tal com es pot constatar a partir dels diversos manuscrits dipositats en la Biblioteca Nacional d'Espanya (BNE). El nostre text té dos objectius bàsics: presentar un text que avui ha caigut pràcticament en l' oblit i, en segon lloc, analitzar els elements claus, els operadors conceptuals del corrent del neoestoïcisme, corrent en el qual es combinen tradició i innovació cultural, clarament perceptibles en l' obra de Montcada

'Els privilegis originaris de Catalunya segons Narcís Feliu de la Penya i d'altres historiadors de l'època'

El objetivo principal del presente articulo es tratar de conocer de qué manera argumentaron Narcís Feliu de la Penya y otros historiadores catalanes del siglo XVII la existencia de una serie de privilegios del Principado. La estructura argumental de la investigación pretende profundizar en el estudio de la argumentación de 10s privilegios, que fue llevada a cabo teniendo en culenta aspectos históricos, jurídicos, económicos, religiosos y también culturales. La investigación se ha realizado bkicamente a partir de la lectura de las obras de Narcís Feliu de la Penya (Fknix de Catahria y 10s Anales de Cataluffa) y otros autores del siglo XVII en Cataluña (Francesc de Montcada, Jeroni Pujades, Francesc Martí Viladamor y Gaspar Sala, entre otros), y tambitn prestando atención a otros estudios realizados desde otras especialidades, como son 10s de. la historia de la lengua catalana o la historia de la literatura

El pensament sobre la mort de Nieremberg (1595-1658)

La reflexió sobre la mort ha estat, òbviament, constant al llarg de la història. Ara bé, fins arribar al segle XX, potser hi ha dos moments en què aquest discurs ha deixat una empremta més profunda: la baixa edat mitjana i el segle del barroc. En aquesta comunicació ens proposem reflexionar, des de la perspectiva de la història cultural i del pensament, sobre el gruix de reflexions que sobre aquest tema va proposar un jesuïta del barroc. El castellà Eusebio Nieremberg, pensador polifacètic, humanista i teòleg, ens deixà una amplíssima obra. Essencialment ens proposem de treballar dos textos: Partida a la eternidad i De la diferencia entre lo temporal y eterno, entre d'altres. A banda, tractarem d'interrelacionar aquests textos amb d'altres de temàtica semblant. Tot plegat per tractar d'il·luminar, fins allà on siguem capaços, el discurs sobre la mort en l'època del barroc.Thinking about death has obviously been constant throughout history. However, until the twentieth century, perhaps there are two moments in which this thought on death has left a deep imprint: the Middle Ages and the Baroque century. In this paper we propose to reflect, from the perspective of cultural history and thought, the reflections on this topic proposed a Jesuit Baroque. Eusebio Nieremberg, versatile thinker, humanist and theologian left behind an impressive opera. Essentially we intend to work on two texts: Partida a la eternidad and De la diferencia entre lo temporal y eterno, among others. In addition, these texts will try to interact with other subject matter. We will to try to enlighten, wherever we are able to, the thought on death at the time of the Baroque

Milenarismo y utopía transoceánicos: el caso de Pedro Fernández de Quirós (1565-1615)

Este trabajo se ha realizado en el marco del proyecto de investigación Poder y representaciones en la Edad Moderna: la monarquía hispánica como campo cultural (1500-1800), financiado por el Ministerio de Economía y Competitividad del gobierno de España (HAR12-39516-C02-01)

Juan Eusebio Nieremberg (1595-1658) a Catalunya. Principals edicions de les seves obres (s. CVII-XVIII) i la traducció catalana del seu Catecisme

Juan Eusebio Nieremberg (1595-1658) fou un prolífic autor de l’Espanya del Barroc. Les seves obrestingueren una extraordinària difusió en la impremta catalana de l’època moderna. En aquest articles’estudia la difusió de les edicions de Nieremberg a Catalunya en l’època moderna, prestant especialatenció a les dues edicions de la traducció catalana del seu catecisme, publicades en dos contextosben diferenciats: durant la Guerra dels Segadors i l’any 1686

Concepció i funció social de la història segons Esteve Corbera (1563-1633?) i Francesc de Montcada (1586-1635)

-